El suro de la Lonnia

Catorze articles, aquest és l’últim. Perquè aixó és només un panell de suro, amb espai limitat i a la vista de tothom...

També s’acaba l’any. Aquests dies et poden agradar més o menys, però en qualsevol cas, són uns dies que es repeteixen si fa no fa de la mateixa manera sempre.. així que, què? Que fèieu per aquestes dates l’any passat? I l’any que ve, què fareu?

En fi, alguna cosa a dir? lonnia(a)terra.es

EL TREN. Per cert, en què penses?
(Melodia per escoltar de fons: alguna cançó de Supertramp, com ara "Dreamer" o "Breakfast in America")

Avui pujo al tren, se que a cada estació arribo a un lloc i un temps diferent. Són tots meus, només meus. Ja ni recordava aquesta parada. Ah, que simple i clar es veu tot, i llunyà. La màquina va enrere, endavant, i a tot arreu es va aturant.
Pujar en aquest tren es com mirar àlbums de fotos de moments passats. Es com recordar el que pensaves abans i altres banalitats. Es com tornar a trobar-te, la via ajunta els trossets que et falten. Cada destí és el camí que un dia vas deixar de seguir. Ell s’atura, i tu baixes, però aleshores, te n’adones...

Que tots els vagons estan buits. Desperto i sóc al meu llit.

Mig atabalat, d’altra banda el cap clar, vaig a la cuina i em faig l’esmorzar. Dubto molt que si em tornès a adormir el tren tornes a passar per aquí.

Quina pena, quina pena...

Perquè se que me n’oblidaré. Quedaré encallat en el present.
Em descol·loco, em desconcentro. M’aclaparo, i m’absento.
De nit torno cap al meu llit.
Al matí ni recordo l’ahir.
Txucu-txucu-txú, pi-pi.

- Mare, que vol dir follar?
- És una paraula lletja per designar una cosa bonica. Se’n diu fer l’amor.

               "Premonición" Sí, és una pel·li de terror, però la frase està bé.

I ara una de més animada per a compensar...

We were born to be alive, we were born to be alive
Born, born to be alive (won’t you be alive)
You see you were born, born, born (born to be alive)

People ask me why I never find a place to stop
And settle down, down, down!
But I never wanted all those things
People need to justify their lives, lives, lives!

You see you were born, born, born to be alive
(Born to be alive)
You see you were born, born, born
(Born to be alive)
It’s good to be alive, to be alive, to be alive
It’s good to be alive, to be alive, to be alive
It’s good to be alive!

Time was on my side when I was running down the street
It was so fine, fine, fine
A suitcase and an old guitar and something new to occupy
My mind, mind, mind

You see you were born, born,
born to be alive!
(born to be alive...)
...

I nar repetint XD

I don’t wanna talk, about the things we’ve gone through
Though it’s hurting me, now it’s history.
I’ve played all my cards, and that’s what you’ve done too
Nothing more to say, no more ace to play.
The winner takes it all, the loser standing small
Beside the victory, that’s her destiny.

I was in your arms, thinking I belonged there
I figured it made sense, building me a fence
Building me a home, thinking I’d be strong there,
but I was a fool, playing by the rules.

The gods may throw a dice, their minds as cold as ice
and someone way down here loses someone dear
The winner takes it all, the loser has to fall
It’s simple and it’s plain, why should I complain

But tell me does she kiss like I used to kiss you?
Does it feel the same when she calls your name?
Somewhere deep inside you must know I miss you
But what can I say? Rules must be obeyed.

The judges will decide, the likes of me abide
Spectators of the show, always staying low
The game is on again, a lover or a friend
A big thing or a small, the winner takes it all!

I don’t wanna talk, if it makes you feel sad
And I understand, you’ve come to shake my hand
I apologize, if it makes you feel bad
Seeing me so tense, no self-confidence
But you see..
The winner takes it all , the winner takes it all...

"The winner takes it all, ABBA"

Una cançó colpidora...

No se si quiero que me quieran,
o si me vale que me entiendan.

                               "Amaral"

I’m a marionette, just a marionette,
pull the string!

                                "ABBA"

Bajo la penumbra de un farol se dormiran todas las cosas que quedaron por decir, se dormiran.
Junto a las manillas de un reloj esperaran todas las horas que quedaron por vivir, esperaran.

                             "Jeannette"

Algú sap on és l'estació del Tren de Mitjanit?

Sweet dreams are made of this
Who am I to disagree?
Travel the world and the seven seas
Everybody’s looking for something
Some of them want to use you
Some of them want to get used by you
Some of them want to abuse you
Some of them want to be abused

Quina por... >_< 

           "Sweet Dreams, Eurythmics"

Cançons com l'anterior, o com Gloria (are the voices in your head?), o Born to be alive! O Dancing Queen t'alegren el dia.

Uh-uhhh XD

So how could I ever refuse? I feel like I win when I lose...

I ja fa trenta anys!

Sin ti no soy nada, una gota de lluvia mojando mi cara
Mi mundo es pequeño y mi corazón pedacitos de hielo.
Solía pensar que el amor no es real, una ilusión que siempre se acaba
Y ahora sin ti no soy nada.
Sin ti niña mala, sin ti niña triste que abraza su almohada
Tirada en la cama, mirando la tele y no viendo nada.
Amar por amar y romper a llorar
En lo más cierto y profundo del alma,
Sin ti no soy nada
Los días que pasan, las luces del alba,
Mi alma, mi cuerpo, mi voz, no sirven de nada
Porque yo sin ti no soy nada...
Me siento tan rara, las noches de juerga se vuelven amargas
Me río sin ganas, con una sonrisa pintada en la cara
Soy sólo un actor que olvidó su guión,
Al fin y al cabo son sólo palabras que no dicen nada
Los días que pasan, las luces del alba (...)

Com m'agrada aquesta cançó. Encara que per mi, el "sin tí" no seria una persona, potser seria alguna cosa material, o la vida en general, tot, res. S'entèn? XD

No li busquis els tres peus al gat, diuen...

Però és que si els hi busques, els hi trobaràs o.o

El que ja no trobaries són cinc peus, o sis, o set... però tres sí.

Tu, noi. Tu vols trobar-la. A ELLA. I mentrestant, a vegades, expressament, banalitzes aquell tema que en el fons et preocupa tant, i et prens tan en sèrio. Dius, ara seré dolent, ara vull això, perquè sí, per gaudir, i li trec tota la importància. O dic que la hi trec. Però i si ella, ELLA, justament en aquell moment passa? En un dels moments banals. Exigiràs que ho entengui? Deixaria de ser ELLA, si fes el mateix que tu, i per tant, també tinguès moments de banalitat? Potser a vegades ni tan sols estas segur de trobar-la. Potser per això a vegades crides "allunyeu-vos!"

I si mai ho aconsegueixes (si mai te la trobes a ella, per fi!) Tu també seràs el que ella busca? Seràs el seu ELL? Llavors ja només faltarà que ella també et busqui a tu.