El suro de la Lonnia

Tu, noi. Tu vols trobar-la. A ELLA. I mentrestant, a vegades, expressament, banalitzes aquell tema que en el fons et preocupa tant, i et prens tan en sèrio. Dius, ara seré dolent, ara vull això, perquè sí, per gaudir, i li trec tota la importància. O dic que la hi trec. Però i si ella, ELLA, justament en aquell moment passa? En un dels moments banals. Exigiràs que ho entengui? Deixaria de ser ELLA, si fes el mateix que tu, i per tant, també tinguès moments de banalitat? Potser a vegades ni tan sols estas segur de trobar-la. Potser per això a vegades crides "allunyeu-vos!"

I si mai ho aconsegueixes (si mai te la trobes a ella, per fi!) Tu també seràs el que ella busca? Seràs el seu ELL? Llavors ja només faltarà que ella també et busqui a tu.