El suro de la Lonnia |
Hi clavem xinxetes? |
||
|
Se muestran los artículos pertenecientes a Octubre de 2005.
Tu, noi. Tu vols trobar-la. A ELLA. I mentrestant, a vegades, expressament, banalitzes aquell tema que en el fons et preocupa tant, i et prens tan en sèrio. Dius, ara seré dolent, ara vull això, perquè sí, per gaudir, i li trec tota la importància. O dic que la hi trec. Però i si ella, ELLA, justament en aquell moment passa? En un dels moments banals. Exigiràs que ho entengui? Deixaria de ser ELLA, si fes el mateix que tu, i per tant, també tinguès moments de banalitat? Potser a vegades ni tan sols estas segur de trobar-la. Potser per això a vegades crides "allunyeu-vos!" I si mai ho aconsegueixes (si mai te la trobes a ella, per fi!) Tu també seràs el que ella busca? Seràs el seu ELL? Llavors ja només faltarà que ella també et busqui a tu. No li busquis els tres peus al gat, diuen... Però és que si els hi busques, els hi trobaràs o.o El que ja no trobaries són cinc peus, o sis, o set... però tres sí. Sin ti no soy nada, una gota de lluvia mojando mi cara Com m'agrada aquesta cançó. Encara que per mi, el "sin tí" no seria una persona, potser seria alguna cosa material, o la vida en general, tot, res. S'entèn? XD So how could I ever refuse? I feel like I win when I lose... I ja fa trenta anys! Cançons com l'anterior, o com Gloria (are the voices in your head?), o Born to be alive! O Dancing Queen t'alegren el dia. Uh-uhhh XD |
|||
|
|
Archivos |
||